Hola Pacofans!
El post d'avui pretén ser llarg... i esque te molta xixa!! Tot va començar amb un dia de descans per afrontar el tram final del projecte... total, vam decidir fer un 5000 de tranquis... totalment improvitzat...
El tema pintava bé... vam llogar un Jeep Willys per pujar al Nevado i despres d'una horeta i pico vam veure això... Com veieu, tot és possible! I si hi ha 4 pacos allà encara és més probable... A la primera foto surt el Castis... fins aquí tot bé... també surt un camí de sorra... res estrany... però la cara del Castis deixa entreveure que Something has happened with our car... la resposta la teniu a la foto de la dreta... A tomar por culo la rueda... Primera pinchada del viaje...
Sort que l'ajuda no va trigar gaire (només van ser un parell d'hores ben pinchaos...) i aquest era el nou Willys salvador... Era ben pitruning el Sparco&Pirelli!
Amb aquest carro era més fàcil afrontar el nostre petit objectiu del dia... coronar un 5000 que pintava així.
Després d'unes quantes hores en bughetti... i un bon tram a peu, sense gairebé poder respirar... fotuts de fred... i en algun moment empenedits de la decisió de voler fer un putu 5000... la satisfacció va ser gran al veure la nostra meta.
Com podeu veure... falta un paco a questa foto... i esque no és facil fer el cim si la teva filosofia de vida es anar de tranks... això si, als 5100 potser no va arribar, però si que va passar dels 5000 metres el Barrulas! Va guanyarli el derby a la muntanya...
Ja que la cosa s'havia fet en un tres i no res... no podiem fer res millor que fer una mica el pipes i treure'ns la samarra per demostrar la nostra gran virilitat... estem fets uns superhomes! Just després algu va fer la gracieta del dia i tots vam caure a la neu... quin plaer estar ple de neu a 5000 i pico metres...
Un cop fet el primo una mica, va tocar baixar en germanor, aqui teniu una fotillo dels 4 pacos fent la baixada...
Per si no teniem prou de fer el pipites... quan tocava baixar el nostre Willys salvador va fer figa... un altre cop pinchaos en Colombia (ja van tres...)... i a 5000 metres a sobre!! No és broma no... aquí podeu veure com li fotíem al carro per intentar baixar...
Finalment el carro va aconseguir arrencar... tot i així, estimats lectors, sabem que us pregunteu que més podia passar per haver un Pinchaos en Colombia 4... doncs bé... despres de prop d'una horeta baixant amb el Willys el cotxe va començar a inundar-se de monòxid... entre que erem uns 12 dins el puto carro i que cada bocanada d'aire era un any menys de vida... la cosa pintava parda! Total, el motor es queia a trossos... i una obra mestra d'ingenyeria ho va arreglar amb una corda que el sostenia a una altra peça... aquí teniu la imatge del motor... i tot seguit, la cara dels 4 pacos i la seva quarta pinchada en Colombia...
Bé amics i amigues, després d'aquesta megapinchada en Colombia us podem assegurar que encara estem sans i estalvis així que no patiu! Potser estem uns quants dies sense postejar perquè la cosa s'acaba d'aquí poc i cada cop serà més dificil trobar internet, de totes maneres, no deixeu de visitar-nos i comentar-nos!!
Aquest es un post extra... i ràpid... només volem presentar-vos al Paco més gran que hem "conegut" (millor dit... retrobat...) en aquest viatge...
El coneixeu? Evidentment!!! És Nino Bravo! Un dels Pacos que està posant la Banda Sonora al nostre viatge... Us deleitem amb dos grans temes del crack!
Un beso y una flor
Libre
No volem ser pesats... però no podia passar ni un dia sense que us introduissim la tercera colombinha... la Mottinha!!!
Aquesta és molt facil... de fet, una imatge val més que mil paraules... és la millor prova de l'empremta que deixa el sol a una blanca esquena despres de més de 10 hores de treball a ple sol... Res més a dir titus...
Ja tornem a ser aquí amb la segona entrega de les famoses Colombinhas, novament una xurri n'és la protagonista, la Jessiquinha!
Un bon dia decideixes que necesites un portàtil, pues vas i te'l compres. Un altre dia, coneixes una tia, una tal Jéssica, que un altre dia et demana el portàtil, fins aquí tot bé. Aleshores el dia següent et ve i et diu, em deixes el portàtil? i tu, que estas treballant, li dius, vale. Però una cosa és ser bona persona i l'altre és ser gilipolles. I per que estigui ella a facebook, ja estic jo mirant pagines pujadetes de to.
Si arribes a aquest punt, no ho dubtis, t'estan fotent una Jessiquinha!! Així és com ens l'estan fotent a nosaltres.
Fins a la propera Colombinha!!!
Ei ei ei, que se'ns oblidava, el líder espiritual segueix fent de les seves, avui tal ha acabat de currar, Xunguinha al cantu, de gratis!!!!!
Ara sí, fins la propera Colombinha!
Hola Pacos i Pacas!
Aquests dos últims dies han sigut molt grans pel que fa al projecte! Dissabte vam tornar a Quimbaya... alguns en cotxe... uns altres pringats en bus (el Xungue i el jevi vamos... vaya cacho pringaos!!!). Un altre cop 8 horetes de bus, pero aquest cop sense parar a boxes a mig cami, jejeje.
Doncs bé, diumenge ens vam posar a fer feina a la zona per tal de determinar el grau de fotudesa al qual havíem d'enfrontar-nos... La primera visita que vam fer a la zona (fa més d'una setmana...) ens va deixar una mica rallats perquè la cosa es complicava més del que preveiem. Aquesta última, en canvi, ens ha donat molts ànims, ja que les previsions fetes no eren tan dràstiques com al final hem pogut comprovar!
Primer de tot vam fer 2 grups de treball per tal d'anar mirant la visibilitat de les zones... uns amb Mr. Gerardo i uns altres en un Willys!! Aqui teniu el moment Willy del dia!
També apareix el gos del conductor, si ens veiés del grandíssim Dr. Bayas!! (Ojo!! Que si te muerrrde el perrrrrro!!!!).
Un cop dins els "carros", vam començar a fer feina! Per una banda el Saul, la Jessica i el Deigo "Castis" acompanyats pel mestre Gerardo; per l'altra el Xungue, el Barrules, en Dani "Castibrother" i el Jevi. Vam pillar unes PowerStation i de cap a mirar com es comportava el terreny amb els Wi-Fi's. Aquí ens veieu fent les proves (bueno... en aquesta estem més pendents de la foto que de les Powers...jejeje)
Com que l'altre equip no portava càmera (una Saulinha... segur que un altre dia no li passa!) aixi que gairebé no tenim fotos mentre feien feina... però us podem assegurar que s'han comportat molt bé i tots hem currat per igual! Aquí els veieu just quan marxaven a "La Frontera" amb la ranchera!
Després de tota la feina feta, i amb la satisfacció de que tot havia anat molt bé, vam decidir anar a dinar... entre una cosa i una altra ens vam acabar liant i s'ens va fer una mica tard... Però clar, és impossible no parar a fer unes fotos i unes rises quan passes per llocs com aquests...
Quan creiem que ja no veuríem res més i que finalment dinaríem vam arribar a un poble on estaven de festa "celebració de la virgen del Carmen"... Total, unes traques, uns focs artificials, uns "VivalavirgendelCarmen!" i cap al restaurant per fi!!! El dinar es va convertir practicament en un sopar... això si, ens vam fotre un dels millors plats de pescata que mai havíem tastat acompanyat per patacón, hogao, salseta, xampinyons, unes bones Club Colombia... i una gran companyia!!! La combinació perfecta! (A la foto no surt la Jéssica, la única noia que ens acompanya al projecte... però en breu la coneixereu perquè es mereix un post quan poguem fotografiar una Jessiquinha!!!)
Per acabar fem un breu resum d'avui... tot han estat bones notícies també! Ens hem reunit amb l'alcalde de Quimbaya per comentar-li com anava el projecte i ens ha donat tot el suport que necessitem, així que ja podem dir que el projecte ja té forma!!!
Avui presentem el nou entreteniment que ens ocupa gran part de les nits; el Parches, o el parchis com el coneixiem fins ara.
I de fet m'equivoco considerant-lo un entreteniment quan s'ha convertiten una competició seria on el que menys importa és participar. De fet,un no pot ni fer-se un piti al tornar de treballar perquè els altres tres ja tenen tot muntat i les fitxes corren pel taulell tan rapid comel xungue es fa una Xunguinha.
Ara per ara la lliga l'encapçala el Xungue amb un aplastant 2 a 1 que portem tota la resta. Hem de dir que la lliga no és periodica... hi ha hagut jornades que s'han suspès per culpa del Ron del Caldas.I es que els costums colombians no són fàcils d'assimilar... el concepte "shot" de ron és mordor. A tot això, cal afegir l'esperit competitiu d'alguns dels jugadors que integren tal lliga... de fet, en destaca un... batejat com a Samuel pel líder espiritual del viatge, l'Orlando Castiblanco.
En Samu,a vegades no es pren gairebé que li matin una fitxa... i s'indigna, retxina i plora tot mostrant la seva desaprovació amb el joc... és a dir, és un bon picat! Però amics, no us amoïneu que sempre prima la concordia i la rauxa... i la disbauxa... i la xerinola... i tots plegats fem patxoca, i sinó jutgeu vosaltres mateixos!
A més, en aquesta foto surt el Diego, persona clau de la nostra estada a Colòmbia! (Pels que hagueu llegit tot el blog, també surt la deixeble del Xungue i la seva Xunguinha... l'Ana Marinha!!)
La èpica va fer acte de presència...
8:32 p.m.: Un parell d'Antioqueños ràpids abans de marxar cap a la terminal de busos.
9.05 p.m.: Tothom dins el cotxe, llestos per marxar acompanyats per la família Castiblanco.
10:04 p.m.: Arribem a la terminal d'autobusos després d'un viatge suicida. Mitja hora de rally per completar el trajecte d'una hora.
10:09 p.m.: Ens informen que no hi ha bitllets de bus per marxar aquesta nit. Una altra nit a casa els Castiblanco.
10:10 p.m.: Al Sr. Orlando (El patriarca) se li encèn la bombeta... Si no hi ha busos... perquè no m'encarrego jo de fletar-ne un?
10:15 p.m.: TransOrlando en acción, totes les places venudes en 5 minuts. Això ni els Rolling!
10:45 p.m.: Arriba el bus... fa una pinta horrible, podria anar amb vapor!
10:55 p.m.: El Xungue seu sol, sense ningú al davant, ipod en mà... el xaval és el triunfador de la nit!
10:56 p.m.: Que facil s'en va tot a la merda... A Xungue se li asseu un paco al costat, el Joselito de Bogotá le llaman... a més, davant te un tros de paco que li posa el respaldo sota la barbeta... El Xungue, capbaix, tracta d'evadir la realitat amb el seu ipod ple de cançons... Oh! No hi ha música!!! Ipod formatejat!! Xungue ben putejat!!
11:16 p.m.: Voltes i més voltes... en aquest bus no hi ha qui trobi la postura! Ens espera un trajecte llarg...
4:38 a.m.: El motor te tos... les marxes van duretes... aquest bus està fet caldo.
5:27 a.m.: El bus diu que ja n'hi ha prou... ens hem quedat ben pinchaos a la carretera... el frío polar acecha... es negra nit, tenim son, fred i gana... i estem a milers de "cuadras" de la Castihouse!
5:43 a.m.: El Joselito Colombiano nos la mete doblada! Ens pren els ultims llocs per anar a Bogotá... ens tocarà esperar una estoneta més. Sens queda cara de tontos mirant la carraca que ens ha portat a aquest indret...
6:12 a.m.: Ja és de dia!! Al Camilo se li inflen les pilotes, amb la seva americana decideix negociar amb el conductor... 4000 pesos per cap per fer 1 horeta de viatge...
6:13 a.m.: Arriba la última oportunitat, anem cap a casa per 1000 pesos més!!!
7:05 a.m.: Despres de casi una hora de somni profund, Camilo pren lideratge i organitza la tornada a casa!
7:20 a.m.: Afagem el TransMilenio per primer cop! Estem a 200 "cuadras" i per fi veiem com una realitat l'arribada a casa del Diego!
8:15 a.m.: Arribem a casa del Dieguinho!! Sembla que ha acabat la odissea... però en realitat ha començat el dia, duxeta, menjar i cap a la uni... què dur és viatjar a Colòmbia... però què gratificant és veure tot això! Fins la pròxima crida de la èpica!
Avui estrenem nova secció, Colombinhas, on us explicarem els noms de les pues que van apareixent durant el viatge... avui toca la Xunguinha!
Us preguntareu... Què collons és la famosa Xunguinha?
Per desgràcia el seu protagonista no us ho pot respondre... perquè el paco està en pleno apogeo Xunguinhístic. I es que crea adicció... millor passem a explicar-vos'ho.
T'has trobat mai enmig de qualsevol lloc, assegut, rodejat de gent desperta, relacionant-se i has decidit que te la pela? Que t'ha suat la polla el que passa al teu voltant? I que res podria ser millor que fixar la mirada a l'infinit, mentre les parpelles es van tancant, la boca es va obrint, i el coll es va torçant i acabes inmers en un món de somni regalimant babinha a dojo? Doncs paco... t'hem de dir que el que has patit.... és una bona Xunguinha!
Per tots aquells que no us heu trobat en la situació... aquí teniu una mostra:
Perquè veieu que crea escola us presentem a l'Ana Maria, una noia molt chévere que tot just hem conegut i ha après ràpid.
Aquí tenim la retransmissió pel millor comentarista de São Paulo del seu debut a la lliga Xunguinhãna:
Ana Marinha... se sienta en d'autubüs al ladu du Xunguinha... cierra lus ojus... tuerse du cuellu... i gooooooooooouuuullllll, si mãrca da siesta mãis grande de la sua viiida, trayectu du ochu horas li pãssa in sincu minutinhus!!!
I aquí teniu la celebració del gol!
Ara que ja sabeu el que és la Xunguinha, aneu amb compte, crea adicció! Es veiem a la següent entrega de... Colombinhas!
Família ja estem aquí!!! I per demostrar que aquest serà un blog seriòs actualitzem amb un nou post.
I no ha estat fàcil, un vol bastant llarg on només alguns vam ser capaços de dormir unes bones horetes, sempre atents a quan les assafates portessin menjar per llevar-nos, alguna peli que altra, "Watchmen" es va endur el premi a la més pèsima, però finalment vam aterrar i trobar-nos amb els pacos colombians, Camilos diversos, Castis, Ana María y Jéssica.
I que es el primer que vam fer un cop instal·lats? Un tast de cervesa colombiana, amb 4 llitrus i mig pels 6, sin problemas!!!
Després el cansanci es va apoderar de nosaltres i a les 10 de la nit ja estàvem al sac.
Però que és el que han vingut a fer aquests 4 caxo pacos a Colombia? Pues treballar, i avui ens hem llevat ben d'hora, les 6 i algo de la matina, algo inpensable, i cap a la Universidad de Los Andes. Fliparíeu si la veiéssiu, quin troç d'instal·lacions tenen aquí.
Aqui tenim en Xunginha fent el freak amb el nostre super ordinador.
Mentrestant la resta hem estat provant les powerstations, unes antenes amb router incoporat que a priori són molt fàcils de configurar, tot i que a la pràctica no ha estat tan fàcil, sort hem tingut del talent del nostre MH que amb els seus coneixements teòrics ens ha aplanat el camí. Si encara no sabeu qui es aquest tal MH, poc a poc anirem descobrint-lo.
Fins aquí escric, que vaig a veure que fa l'equipo,
Hasta dentro de otro ratito!
Hola Pacos i Pacas!
Aquest post obre el blog que us tindrà enganxats aquest estiu... i esque a només 4 dies de marxar els nervis ja es palpen!! I les ganes d'arribar a Colòmbia encara més!!
Primer de tot, presentar-nos... Com diu el títol del blog, som 4 pacos que anem a Colòmbia. Només he trobat una foto on sortim tots 4, i com es pot veure estem fets un bons pacos, aquí teniu la prova:
Un cop fet això, anem a explicar, sense fotre gaire la xapa, el que tothom es pregunta...
Què van a fer 4 pacos a Colòmbia?
Doncs, a part de donar tot l'espectacle que puguem (o ens deixin...) bàsicament anem a posar Internet a unes escoles de Quimbaya. Així, aquests nens podran seguir aquest blog un cop acabem la feina i aprendre a ser uns bons pacos.
Fins quan podrem gaudir de la vostra absència?
Marxem el 2 de juliol i tornem el 27 d'agost! Durant tots aquests dies intentarem informar-vos del que va passant a les terres del detectiu més putamare que existeix... Colòmbia! (El gag potser no és gaire bo... però ja us avisem que en cauran uns quants de nivell inferior mentre duri el blog...).
De moment més val que ho deixem aquí, ja anirem penjant fotos i explicant anècdotes de tant en tant! Us convidem a que aneu entrant i postejant el que volgueu!
Ale, fins aviat!
